Entre la boira i la claror, ens hem trobat a la ciutat de Vic, també anomenada la ciutat dels Sants. El punt de trobada, la Plaça Major que no és ni més ni menys que el cor de la ciutat. Avui és dimarts i per tant, la plaça està plena de parades on podem trobar productes de l’horta de la plana d’entre elles els típics bolets, així que, qui més qui menys, hem aprofitat per comprar-ne.
A banda, la M.Rosa que hi ha nascut i viscut i ara que és a fora l’enyora, ha fet de guia turística per descriure amb quatre pinzellades part de l’história d’aquesta ciutat. Començem per:
La plaça de Vic, també anomenda el Mercadal, té forma quadrada i està rodejada de porxos. Als segles XII i XIII s’hi va començar a construir al voltant; les cases es feien amb porxos per resguardar-se de les inclemències del temps i la normativa de l’època manava que els arcs havien de ser prou alts perquè hi pogués passar un home a dalt d’un cavall. Ha estat sempre el lloc de mercat. La sorra de la plaça Major és sauló granític rentat de procedència de la pedrera de Bojons, a Sant Sadurní d’Ososmort.
A la part del sud d’aquesta plaça hi ha l’ajuntament, un edifici d’estil gòtic de 1388 que es va ampliar, posteriorment, a l’època barroca. Crida l’atenció el seu campanar. Entre els edificis més notables, hi ha la Casa Comella, d’estil modernista, que destaca pels seus esgrafiats a la façana i just al seu costat hi ha l’entrada més gran a la plaça, pel carrer de Jacint Verdaguer. Avui en dia, a la Casa Comella, es troba el Casino de la ciutat de Vic. Presidint la Plaça Major hi ha la Casa Costa, la planta baixa de la qual resulta molt atractiva pels seus arcs ogivals i les seves columnes amb capitells decorats amb elements florals. Al primer pis, destaquen les vidrieres de colors i les escultures dels balcons, que representen les quatre classes socials de l’època: església, aristocràcia, pagesia i obrers. A la mateixa plaça hi podem trobar també la Casa Tolosa, del segle XVIII i estil barroc, que crida l’atenció entre els altres edificis per la seva sobrietat. D’altra banda, la Casa Moixó, es caracteritza per una barreja estilística que va del segle XV al segle XVII, i els seus trets característics són d’estil renaixentista i barroc. Finalment, hi trobem la Casa Beuló, d’estil barroc i gòtic que data del segle XVI i la Casa Cortina, d’estil modernista i del segle XIX.
Passeig pel casc antic:
Carrer del Call (jueus)
Al segle XIII, Vic era una vila en plena expansió, que tenia un important creixement econòmic i comercial i era un centre d’atracció de població. Pagesos, artesans, cavallers, monges, mercaders, religiosos, esclaus… compartien un espai que en aquell moment creixia depassant les muralles. Entre els nouvinguts van arribar algunes famílies i individus que van passar de fer negocis puntuals a Vic a fixar-hi la seva residencia permanent i a formar part de la societat medieval vigatana, amb la particularitat que eren de religió jueva. Aquestes famílies realitzaven de forma conjunta l’activitat més lucrativa del moment: el préstec. Deixaven diners i espècies a totes les classes socials, però molt especialment als pagesos, petites quantitats i de retorn ràpid. Prestaven igualment al bisbe, al senyor de Montcada, a mercaders i artesans. Quan la comunitat va ser més nombrosa, va passar de viure dispersa per Vic a concentrar-se en un barri jueu, el call, que tenia com a carrer principal el d’en Guiu, que uneix la plaça de la Pietat amb la plaça Mont-Rodon. La comunitat jueva de Vic va desaparèixer el 1391.
El temple Romà.
Es va construir a principis del segle II, a la part més alta del terreny aturonat. Durant segles, va ser un edifici desconegut perquè estava envoltat i formava part del castell dels Montcada, construït a la fi del segle XI. Les seves parets formaven part del pati interior del castell i no va ser fins al 1882, en enderrocar l’antic edifici, que es va descobrir la seva existència.
Temple Romà 
Les muralles
L’any 1368 el rei Pere III va ordenar el reforçament de la fortificació per raons de defensa. Basicament seguien el mateix traçat que les anteriors del segle XII. Aquestes envoltaven tot el centre històric i tenien 40 torres i comptava amb set portals, quatre dels quals tenien una torre a cada cantó i s’organitzaven a partir de 3 nuclis: la Senyoria de Montcada, la Senyoria del Bisbe i la Plaça del Mercadal.
La catedral de Vic:
Va ser iniciada el 1318. Presenta una barreja d’estils que van des del romànic fins al neoclàssic. El campanar és romànic, i te 46 metres, el claustre i el retaule major són d’estil gòtic i la capella de Sant Bernat és barroca. De 1781 a 1803 la catedral va ser transformada i ampliada seguint l’estil neoclàssic. El claustre data del segle XIV, és d’estil gòtic. L’edifici actual data del 1781. Les pintures de Sert són del segle XX 1930. Durant la guerra va ser cremada i es va restaurar. Sert va a tornar a pintar els murs i els va acabar el 1945.
Pont romànic de Queralt:
Tot admirant les muralles s’arriba al pont de Queralt construït el segle XI, des del pont podem observar els estenedors de les adoberies, que representen la tradició manufacturera de la pell.
Entre campanars i capellans:
Probablement Vic sigui una de les ciutats més identificades amb el fenòmen religiós que hi ha a Catalunya. Seu episcopal des de l’Edat mitjana. Ha arribat a tenir actives mes de 40 esglèsies de les que ara nomès formen part dels edificis històrics. D’aquest moviment religiós es destaca l’abat Oliva o Jaume Balmes o Mossén Cinto. Com a culminació de tants ilustres servidors de Deu tenim a Sant Miquel del Sants, patró de la ciutat. No és d’estrany doncs que si fes un seminari on si formaven els futurs capellans amb la finalitat d’articular una política catòlica ferma. Hores d’ara s’aprofita per fer-hi congresos i exposicions.
La ciutat ja està descrita, les seves caracterísitiques perfilades, hem comprat rovellons als pagesos de la plaça, ara és hora d’anar a dinar i refer-nos del fred que hem passat. Fussimanya ens espera per fer un bon àpat i de pas comprar llonganissa i butifarra. Xalem, menjem i compartim, que d’això en sabem un pou.
Tots els textes has estat fets per la nostra companya Maria Rosa.